Només un idiota benestant dona les gràcies quan reb un premi, un reconeixement o una felicitació. La resta de mortals el que solen fer és fugir per potes, no fós cas.
La història comença el dia que el nostre heroi, l"Oscar i res més, reb el seu primer premi. Es tracta d'una capsa de llapis de colors Alpino perquè ha guanyat un concurs de dibuix de paisatges de muntanya a llapis. Als jutges els ha impressionat la forma com ha fet servir el color. "Increïblement original", han dit "Ha pintat una muntanya que sembla una sopa de ceba de la Cerdanya. Si excites el traç amb unes gotetes de llimona apareix emplatada. No havíem vist mai un enginy semblant des de Leonardo da Vinc"i, han ratificat.
L'Oscar i res més, en sentir el seu nom, anava tan cofoi a recollir el seu premi que no es va adonar que portava deslligats els cordons de les sabatilles. Llavors, un mal pas i va quedar estès bocaterrosa, davant de jurat i públic. Es va sentir un petit "ai" d'esglai, ofegat pel protocol i també per una mà sobre els llavis de la gola agosarada, que tot s'ha de dir, era de la seva mare i no pas del jutge que es va quedar tan tranquil i no va dir ni aí ni res.
--Estic bé! --Digué l'Oscar i res més.
Llavors es va sentir un "oooooh" d'admiració per tota la sala. La caiguda de l'Oscar havia obert un enorme forat al terra, que era de parquet flotant. I a que no sabeu què va passar?
Doncs que va sortir un follet del forat i va dir: Gràcies per haver-me alliberat! Un maligne col·locador de parquet em va empresonar aquí fa vint anys! Et concedeixo.un desig! Demans'm el que vulguis!
Llavors l'Òscar i res més va demanar la pau al món perquè ja estava tip de guerres....
I FI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por tus comentarios.