La Catalina

Era el nom de la nena que es va endur el meu pare a veure la lluna plena. Eren veïns del barri, amics de carrer, companys de pilota i baldufa. Els van trobar tots dos, agafats de la mà, mirant la lluna. Ni tan sols sabien que els havien estat buscant.

A la meva vida no he conegut mai cap Catalina de carn i ossos. Potser aquest nom i tots els seus drets li van ser concedits a aquell marrec enamorat.

És per això que jo mai mai... li posaria de nom Catalina a cap personatge de ficció.

En canvi, podria descriu-re-la sempre amb el mateix físic, segons la descripció que jo heredat i que no gosaria tocar, i encabir-la d'aquesta manera immutable dins de mil-i-una històries diferents.

Potser ho faré... o potser no....

Vostè què en pensa, mestre Gaudí?