Agraïda!

Demà és el meu aniversari. Farà cinquanta anys que sóc al món i no em sembla pas un mal moment per agraïr.

Déu sap que sóc una cristiana de merda, en el sentit que els intermediaris em dónen força pel sac i, per tant, els rebo amb aquella cara de merda que només jo sé fer. És com en plan "hola, jo també sóc cristià, parlem de coses de cristians?" I pam. Aquella cara de merda. Que diu que si gira el vent i se't queda així per sempre ho tens ben cardat. I jo que m'arrisco I pam. GANYOTA DE MERDA al canto.

Tot i amb això, entenc (perquè no sóc imbècil, collons) que els intermediaris que Déu posa al camí de tot cristià (un intermediari és aquel que interromp un diàleg bonic amb Déu en plan "ei, Déu, que quin dia de merda porto" i llavors pam, apareix un tiu de sobte i et diu ostres, fas cara de portar un dia de merda, fem un cafè? I jo cony, ganyota de merda que li dedico en plan et creuràs Déu, tu, espabilat que vens quan ningú et demana)... 

Doncs bé, com deia perquè no sóc idiota, els intermediaris estan per a fer comunitat, i la comunitat és guai perquè és com aquell grup de gent que, sense ser família, fan coses com de família i això és bonic i és veu que a Déu li plau, sobretot en el sentit dels petons i de les abraçades que a mi m'encanten i a Déu també perquè m'ho ha dit.

Avui és l'últim dia dels meus quaranta-nou anys i he de dir que em sento agraïda per tota d'aquella gent que, sabent que demà potser no coincidirem en persona, han aprofitat quan m'han enxampat pel carrer per a abraçar-me i petonejar-me i dir-me coses boniques. Sé que ara no vé gens al cas, però avui m'he adonat que m'estimo molt més l'abraçada carinyosa d'una persona del meu voltant que el silenci pietós de Déu quan em dona per ratllar-lo. I creieu-me que aquests dos anys de pandèmia a voltes l'he ratllat, però bé. 

Un cop eliminats els intermediaris per obra i gràcia d'un virus, poca gent quedava al meu voltant i, sabeu que no puc ser més imbècil però cony, llavors em sobrava Déu i he acabat d'ell fins als collons del minotaure. I Ell de mi, doncs ei, ni puta idea, saps o no? Que el bombin. 

Us estimo. Us he trobat molt a faltar. Agraïda. Agraïda. Agraïda. I demà, doncs també. Que els cinquanta arribin i em trobin fent molts petons i abraçades de mitja hora, amén.