El botellot de Saturn

Aquesta de la foto sóc jo. Ja en fa uns quants anys, d'allò del botellot. Fa feredat només de pensar-hi. Us ho explicaré. Potser d'aquesta manera buidaré el pap d'una vegada, que diu que fa salut.

Anem a pams perquè mai no sé si m'explico malament o si plouen plàtans. Jo hi era, és cert, però estava fent la tesina de final de curs. És a dir, que hi anava obligada per la uni. Això, que quedi clar. Ara bé, també és cert que la tesina es podia fer sobre qualsevol tema del nostre interès i jo vaig triar això del botellot. És que jo n'estic molt, dels estudis sociològics. Perquè faig humanitats, s'entèn. 

M'interessava saber què hi feia tota aquella gent aplegada allà, com havien aconseguit posar-se tots d'acord, qui patrocinava l'event, com es deia l'event, qui li havia posat el nom, qui feia els flyers, qui els repartia i com, si hi hauria canons de confetti... totes aquestes coses que són molt de festa de la uní i que jo coneixia prou bé.

Ja m'havien dit que això del botellot era tota una altra cosa, no us penseu que baixava d'Arbeca ni res, ja sabia que era com un Woodstock cutre i urbanita però noi, mai no se m'hauria acudit preguntar QUI posava la música i vet ací que aquesta ERA LA PREGUNTA que s'havia de fer i no pas cap altra.

Vaig haver de desfer-me de tot el material. No servien de res les entrevistes a peu de platja, les selfies de somriure forçat, les hores i hores de xerrameca noctàmbula per a fer-me amb l'argot i passar per un d'ells, les ampolles de Xibeca que havia de comprar d'amagatotis i que emmagatzemava sota el llit. Res no servia per la tesina i us prometo que vaig haver de tirar pel dret.

Vaig ésser convocada al primer botellot de Saturn via flyer, que és com un mussol d'en Harry Potter però sense mussol, és a dir, de cop i volta rebs un paper plegat en forma d'avió per la finestra amb tota la informació que cal. La consigna és que no pots mirar per la finestra fins passats cinc minuts de rellotge suís perquè si no tindràs set anys de mala sort.

Jo que ric i faig HA! Si home, set anys! Ni que l'avió el fés volar l'Amelia Earthart! Però als del botellot no els fa mai gràcia el meu sentit de l'humor d'universitat i diuen que hi ha un monstre amb una dallla que talla caps i no sé quines paranoies.

Total, que allà que me n'hi vaig. Portava el micro, la càmera, les birres, la samarreta lletja, els pantalons foradats, tot en ordre cap al first Saturn's botellot. I jo ja em fregava les mans tot pensant "vinga va, un parell d'entrevistes més i ja tenim la tesina feta" quan, de cop i volta un noi que hi havia al meu costat va i crida per un altaveu d'aquells a piles que fan que qualsevol veu soni com la veu de la meva iaia quan es refreda:

EIII GEEEENT!!! SABEU QUI POSA LA MÚSICA, AVUI???

I tothom que fa NOOOOOOOOOOO!! I quina gresca, ai senyor feia gràcia, de debò, doncs bé, el noi de l'altaveu es posa a riure i ostres tu, mai no diríeu què va passar a continuació....