El monzó que va durar set dies i enlloc de crear vida la va destruir

Conten que aquest fet va succeir ben lluny de la terra dels monzons, cosa que va meravellar el món sencer,  tot i la malastrugança que va desfermar aquesta raresa climàtica.

Diu que Vallesos és terrible com a territori. Quan cau la nit s'aprecia l'inversemblança que el configura. Si un mira cap a avall des d'una posició elevada, es meravella de com les estrelles poden estorar el terra i no pas el cel. I ès que els arbres creixen cap avall, mostrant impúdicament les seves arrels seques i retortes, àvides d'aquella mena d'insectes que mengen coses podrides.

No és que tot estigui a l'inrevés. És que va com vol anar, al seu lliure caprici, a la seva inmisericorde voluntat. Científics d'arreu han estudiat fins l'últim gra de sorra i aventuren hipòtesis d'allò més agosadades. Però després d'aquell monzó tan i tan sonat, que omplí de còlera (I també de ira) tot l'ecosistema, si se'l pot anomenar així, només va quedar la ferum de mort i una sola i meravelosa nova espècie de bolet gegant, amb el barret cap avall i les quatre arreletes que fan vergonya de mirar, de minses i esquifides com son, apuntant desvergonyides cap a Déu.

Tothom sap que per parlar amb Déu s'ha de mirar amunt. És de rucs pensar a l'inrevés. A més, és molt cansat: Tasnac tlom sé, sém a.