Un llibre dels cars

LIBRERÍA PARROD'S

(Dels germans Parrod & Parrod. 

Oberta a Catalunya des de 1440) 

--Bon dia. 

--Bon dia. 

--M'han dit que aquesta és la llibreria més antiga de Catalunya. 

--Jo encara diria més, senyor. Aquesta és la llibreria més antiga del món. 

--Del món conegut? 

--Ja s'hi pot posar dempeus. 

--Gràcies, però preferiria seure, si no li fa res. Li he d'explicar una cosa molt personal. 

--Oh, llavors segui, si us plau, segui. 

--Gràcies. Li en faré cinc cèntims. Resulta que... 

--Em sap molt greu, senyor. No tenim res per aquesta quantitat. Comprendrà vostè que en aquesta llibreria només hi ha llibres dels cars. 

--Sí encara no havia començat a explicar...

--Oh, però vostè ja parlava de preu... Permeti'm que li digui que d'aquesta manera no és pot començar una conversa seriosa de negocis. 

--És que aquesta nit he somiat amb un llibre que no havia ist mai abans i he pensat que potser si venia aquí i els ho comentava... 

--Home, un llibre somiat! Això sí que em fa el pes! L'escolto. 

--Sí... El cas és que no sabria pas com... Potser li hauria de fer un raf. 

--Què vol dir, un raf? No se m'estarà pas insinuant, oi? 

--I ara... però què diu? No li vull fer pas res, a vostè. Un raf és un esbós. 

--¡Ohhhh! D'acord, faci... faci. 

--He vist la coberta com levitant a un pam de nas, i era una cosa així, amb aquest... 

--Del seu nas? 

--Sí. 

--No serà vostè nictalop? Pensi que els somnis, a voltes són traïdors... 

--No, miri, no hi Inc res, a la vista. Hi veig perfectament. 

--Jo tinc una miqueta de presbícia. Coses de l'edat. Vaig obrir aquest establiment l'any 1440  amb el meu germà, que en pau descansi. 

--Em sap greu. 

--Sí, moltes gràcies. Ens va deixar ahir mateix. Una tragèdia per a la família. Ara potser hauria de tancar, però no me'n sé avenir. Vostè és el meu primer client des que vaig pensar-hi, ara tot just fa un parell d'hores. 

--Pensar en què? 

--En tancar el negoci. Però ara vostè és aquí i m'encurioseix el seu raf. Ja el té? 

--Sí... disculpi. Mirí. La coberta vindria a ser així. 

--Aquí hi posa "cars". És el títol? 

--Confiava que potser m'ho podria esclarir vostè, això. 

--Home... hauria de tenir més dades. Per exemple, l'any d'impressió. Això ajuda força. Això dels títols ha anat canviant molt, sap? 

--No en sé l'any. Però li puc dir que el llibre era tot vermell. 

--No serà vostè daltònic. 

--Ja li he dit que no. 

--Llavors és un llibre del dimoni! En tenim uns quants, d' aquests! 

--Ah, caram. I són tots vermells?

--Ja s'hi pot posar dempeus. DÉU, PROBABLEMENT, HO SAP. Però ja l'aviso, aquests del dimoni són llibres dels cars. 

--Bé, al meu llibre és el què hi posa. Cars. 

--Oh, escolti! Això ja fa feredat! Premonicions! Potser s'hauria de fer exorcisar, vós! 

--Jo? Escolti, que jo vaig néixer el 1971. Sóc perfectament normal, jo! 

--És vostè qui vé a la llibreria més cara de Catalunya preguntant per llibres cars. Que no s'adona que no hi toca? Que em vol fer parar boig? 

--ÉS QUE HE SOMIAT AQUEST LLIBRE! QUÈ VOL QUE LI DIGUI? 

--Vostè diu que ha somiat amb llibres cars i pam. Vé aquí a fotre la gracieta just quan el meu germà ens ha deixat. QUE ES PENSA QUE EM FARÀ LA GARA-GARA? QUI ÉS VOSTÈ I QUÈ VOL?