Tenim por de tu!

Ja fa massa temps que li hauriem d'haver dit, senyor, compte! senyor comte! Ja fa massa temps que li hauriem d'haver dit això.

Vostè va adquirir la mansió d'enfront de la nostra vorera i des de llavors que no fem net amb la por. Vostè ens fa por, senyor comte. Vagi-se'n, si us plau!

Des que vostè va arribar que tot son calamitats: primer les rates, després els ratpenats, i ara... les ratapinyades i els pangolins? Va, home, va! Cap als Càrpats! Però què s'ha cregut?

Li escrivim aquesta missiva en nom de tot el veïnat de la vorera d'enfront, la de la gent de bé, senyor comte, la de la gent de bé. 

Estem fer servir un mantra críptic que ens ha fabricat un mag macedoni que vam fer venir especialment quan els pangolins van aparèixer, que va coincidir amb el moment precís en el qual tots els veïns de la vorera d'enfront vam dir prou. És un mantra poderós que recitaran cada dia del món fins que se'n vagi, senyor comte, bon vent i barca nova.

Nos tenim por de vós!

O, com dirien a ponent,

Nos feredem a tu!

NOS.

FER

A TU!!

Nyigu nyigu xamba xamba fora d'aquí, home!

(També sabem ballar un ball africà de fer exorcismes)

On s'és vist. Parfavor.

Signat,

President de la vorera d'enfront.